El juny 1995, durant l’ampliació de la N-260, el Sr. Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona, va localitzar unes restes fòssils al terme de Dosquers, al marge dret de la carretera, en direcció Figueres, dins les finques de Can Marfiont i Can Jan. Aquestes restes, que havien aflorat a la superfície dels talussos a causa dels treballs de les màquines excavadores, corrien un greu perill de meteorització i erosió. Així, el juliol del mateix any s’hi feu una excavació paleontològica d’urgència, portada a terme per Xavier Ros.
Al jaciment de Can Marifont, s’hi observaven diversos fragments d’ossos molt malmesos per sobre el talús i diversos fragments al canal de desguàs que s’havien esllavissat per la paret. Per extreure la majoria de restes va caldre realitzar mòmies de poliuretà per evitar que es trenquessin. Només dues falanges d’elefant van sortir en bon estat de conservació.
La intervenció fou només de salvament però s’hi ha distingit la presència de diversos ossos d’elefant: dues falanges, un possible fèmur i dos fragments d’ossos més, que per les dimensions també es podria dir que son d’elefant. Aquestes restes, pertanyen a l’ Archidiskodon meridionalis, l’elefant meridional més antic que es coneix.
El jaciment de Can Marifont forma part del conjunt paleontològic de la propera pedrera d’Incarcal (Crespià) on, durant anys d’explotació dels carbonats, s’ha anat descobrint que enmig de la roca carbonatada hi havia uns embuts plens d’argila on s’hi podien trobar abundants restes de fauna del pleistocè inferior, és a dir de fa entre 1’8 i 0’8 milions d’anys. Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen d’aquestes acumulacions argiloses. El conjunt de jaciments forma part, geològicament, de la conca lacustre de Banyoles-Besalú. Dins aquesta conca s’han succeït diverses etapes lacustres. Una interpretació seria que els embuts haurien funcionat com a estanyols (similars als actuals estanys de Sant Miquel de Campmajor, Banyoles i Besalú), alimentats per aigua subterrània, que un cop col·lapsats haurien quedat omplerts d’argila i altres sediments superficials, com per exemple, restes d’animals. Una altra interpretació definiria els embuts com a dolines d’origen càrstic, que igualment haurien quedat reomplertes de sediments i abundants restes de fauna.
El Jaciment de Can Jan, situat al costat de la cruïlla de Dosquers, està situat dins el glacis (pla lleugerament inclinat que es troba sempre envoltat de muntanyes) de Maià de Montcal, que recobreix, de manera discordant els embuts d’Incarcal. Anteriorment, ja s’havien recuperat algunes restes d’elefant en aquesta àrea geomorfològica que podrien pertànyer a una època mesopleistocènica.
Els materials recuperats a Can Jan també estaven molt deteriorats, però es van poder recuperar dos fragments de banya de cèrvid utilitzant venes de guix per donar-los consistència, un fragment de vèrtebra i un de crani també de cèrvid (cervus elaphus) i dues plaques petites de tortuga (testudo sp.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada