SITUACIÓ: El forn es troba a ponent de Maià de Montcal al veïnat de Llorençà, prop de la carretera N-260, al costat del mas Can Coromines. El lloc és idoni per a l'establiment d'una indústria d'aquest tipus; el pas proper d'un braç secundari de la riera de Maià proporcionava aigua en abudància, l'entorn boscós cobria les necessitats de fusta i els bancs d'argila del subsòl asseguraven la matèria primera necessària. Tant és així, que creiem que aquesta estructura és només una part d'un complex molt més ampli, segons semblen demostrar diversos indicis.
Aquests arcs de punt rodó, estan
construïts amb peces rectangulars de terra cuita; la part baixa dels arcs, punt
de contacte amb el fons de la fogaina, estan reforçats amb carreus de pedra per
tal d’evitar que la humitat descompongui les peces de fang. Aquesta humitat és
provocada pel pas proper de la riera i la pujada de nivell freàtic que
s’experimentava en època de pluges. L’arc més oriental servia per a obrir la
boca del forn on hi havia el praefurnium i es cremava la llenya que
produïa l’escalfor necessària per a coure els productes ceràmics; el segon arc
se situava al centre i aguantava la part central de la graella; ambdós tenien
una llum de 85 cm
d’alçària per 125 cm
d’amplada, mentre que la part posterior s’aguantava directament sobre la paret
cega de tancament. Les parets de la cambra de combustió, que quedava per sota
del nivell de circulació, conserven el color i la textura pròpies d’haver estat
exposades a altes temperatures, ja que no eren res més que els límits de la
cavitat retallada en el subsòl argilós. Conservaven una alçària total de 160 cm mentre que la graella
començava a poc més d’un metre i la superfície superior quedava gairebé a 140 cm del fons; per tant,
el gruix de la graella oscil·lava entre els 30—35 cm.
Aquest forn s’inscriu, tipològicament, en la categoria 3a de Fletcher,
caracteritzada per la planta quadrada, un corredor central i el sustentament de
la graella amb arcs.
EL MATERIAL: Pel que fa al material recuperat, hem de dir que aporta unes dades
interessantíssimes a les produccions locals de la zona, que només s’havien
constatat esporàdicament a dos llocs més: el taller d’Ermedàs i un motlle
procedent de Tolegassos. Ens referim concretament a unes imitacions de la forma
Drag 15/17, una de les formes llises típiques del repertori dels tallers de t.
S. De la Gàl.lia. Tot
i que es tracti només de dos fragments, pensem que són prou significatius i que
propers treballs s’encarregaran de completar: una vora envernissada, però
absolutament cremada, amb la pasta grisa i el vernís clivellat per un excés
d’escalfor i una base amb el perfil i les motllures incises pròpies i
característiques d’aquesta forma, però sense envernissar. És a dir, una peça
cuita en excés i l’altra per defecte, a la qual mancava encara una part del
procés de fabricació. A part d’aquesta producció fina, es fabricava també
ceràmica comuna oxidada, sobretot un bon repertori de gerres de boca circular i
trilobulada, associades a bases planes o lleugerament bombades i a bases amb
peu anular; grans recipients de comuna i dolia. Acompanyant aquest conjunt de
ceràmiques pròpies del taller es varen trobar també una vora d’àmfora ibèrica i
tres fragments de paret fina.
CATÀLEG:
Àmfora ibèrica
Figura 6, 1.- Vora d’àmfora ibèrica de boca plana; la vora a penes marcada,
amb acabament arrodonit.
Ceràmica de parets fines
Figura 6, 2 a 4.– Fragments de ceràmica
de parets fines d’importació, amb restes de decoració i d’engalba. Una vora de
Mayet XXXVII; un fragment de la part alta d’un vas en forma globular i un
fragment de paret, possiblement de Mayet XLIII; en tot cas es tracta de formes
típiques del període altimperial.
Imitacions locals de t. S. Sud-gàl.lica
Figura 6, 5.– Vora de Dag. 15/17.
Imitació local, amb diverses motllures a la part exterior i també a l’interior.
La superfície és coberta amb un vernís de color morat, amb esquerdes produïdes per
excés de cocció. La pasta també és cremada, adquirint una tonalitat grisa
intensa, de gra petit, molt fina i depurada.
Figura 6, 6.– Base de Drag. 15/17.
Imitació local; el fragment no estava envernissat, presentava una motllura
incisa a la part baixa exterior del peu i el fons intern marcava un aixecament
característic d’aquesta forma. L’argila és molt depurada, de color beix-marró a
l’exterior i taronja-rosat al nucli intern.
Ceràmica comuna oxidada
Figura 6, 7.– Gerra. Part superior de la peça, de boca circular, coll
troncocònic amb una incisió ben marcada que el separa de l’espatlla, de formes
arrodonides en la transició cap al cos. És d’una sola nansa de secció vagament
rectangular amb solc central que s’entrega a la vora i a l’espatlla. L’argila
és de color rosat, tirant cap a tons beixos; a la part interna es marquen bé
els solcs produïts pel torn.
Figura 6, 8 a 13.– Vores de gerra. Formes
diverses, la primera lleugerament motllurada, la segona de vora arrodonida i la
darrera de secció triangular; les altres corresponen a vores trilobulades. Les
pastes són força homogènies, depurades i de color marró clar o beix.
Figura 7, 1 i 2.– Bases de gerra. Són dues bases amb el peu anular marcat,
arrodonit i lleugerament motllurat, amb el fons extern alçat. Pastes depurades,
dures i de color beix.
Figura 7, 3.– Base de gerra sense peu marcat, amb el fons extern
lleugerament alçat. A la paret interna es veuen clarament les marques del torn.
Argila de color marró clar, dura i ben depurada.
Figura 7, 4 a
6.– Bases de gerra de base plana; la part baixa de la base marca un peu massís,
lleugerament sortit. Igual en tots aquests tres exemplars, tot i les
diferències de dimensions.
Figura 8, 1.– Gerra. Part inferior completa de forma globular, amb una
línia incisa sobre la carena suau. La base no té el peu marcat i el fons extern
és lleugerament alçat. Es veen clarament les marques internes del torn.
L’argila és dura i ben depurada, de color marró clar, coberta per una capa de
concreció molt dura.
Figura 8, 2.– Base de gran recipient. Rebuig. Peu ben diferenciat
exteriorment, base plana. La superfície exterior és molt rugosa i irregular i
l’argila és de colo gris fosc, pel fet d’haver estat passada pel forn.
Figura 8, 3 a
5.– Nanses de gerra. Diversos models amb un, dos i tres solcs a la part
superior que donen idea de la varietat de gerres que es produïen en aquest
taller. L’argila és fina, depurada i de color beix.
Fig. 8, 6.– Base de dolium. Part baixa sense peu marcat i fons pla,
de parets gruixudes i massisses, sense peu marcat i base plana. Pasta de color
marró fosc, tirant a morat, amb moltes impureses barrejades.
CONCLUSIONS:
La localització d’aquest forn ens permet de situar un nou jaciment,
probablement una bòbila de dimensions prou grans i amb diversos forns, en una
zona poc densa en troballes d’aquesta mena ja que és un dels jaciments situats
més cap a ponent de les comarques gironines, en una zona coneguda com Garrotxa
d’Empordà, de traspàs entre una i altra comarca.
L’estructura del forn que s’ha pogut excavar, força malmesa per
l’esfondrament de la graella, no presenta aspectes remarcables, ni per la
tipologia ni per les dimensions, essent un dels tipus més habituals d’entre els
que tenim documentats.
El desconeixement de la situació del seu abocador no permet de conèixer la
producció pròpia de l’estructura excavada; en canvi, molt a prop d’aquest punt
es varen trobar alguns materials dispersos, probablement pertanyents a l’abocador
d’algun altre forn i, per tant, pertanyent al mateix barri o conjunt
manufacturer. Les peces allí trobades són força habituals en els repertoris
coneguts; ceràmiques comunes, dolia, material de construcció. Dos
elements són els més destacables, un de negatiu i un de positiu; el primer és
l’absència d’àmfores, és a dir, no eren forns amforals, cosa força lògica si es
té en compte la distància d’aquest jaciment respecte a les vies principals, fet
que dificultaria una exportació de gran volum, condició indispensable per a
aquestes produccions. La segona és la documentació de fabricació local de
ceràmica sigil.lata que imita, pel que sabem, una de les formes llises del
repertori conegut de la terra sigil.lata sud-gàl.lica: la vora de Drag. 15/17
és cremada, mentre que la base encara és sense envernissar; aquests dos
exemplars són la prova definitiva de la seva fabricació a Maià.
Caldrien, però, treballs de prospecció i d’excavació de més envergadura per
a confirmar i augmentar el repertori i valorar l’abast real d’aquest
interessant centre terrisser.
Extret de
VITRINA publicació del museu comarcal de la Garrotxa i de l’arxiu històric comarcal d’Olot.
Estaria bé que hi poséssiu el títol complet i la referència on trobar-lo.
ResponEliminaTREMOLEDA J., CASTANYER P., CASAS J., NOLLA J. M. 1996, El forn de l'Home Dret, Can Coromines (Maià de Montcal, Garrotxa). Un centre terrisser d'època romana a la Garrotxa, Vitrina, 8, Olot, 39-46.