No hi ha gaires referències de l’església de Sant Martí
de Dosquers, les que hi ha són tardanes, l’any 1278 en el testament de Pere de
Castellnou, bisbe de Girona, que posseïa el castell de Dosquers i exercia la
jurisdicció civil al lloc, apareix esmentada com “Sancti Martini de Duobus
cheris”, mentre que en les Rationes
decimarum del bisbat de Girona dels anys 1279 i 1280 es documenta
com “ecclesia de Duobusqueriis”. Fins l’any 1722 es feien dues misses
diàries, durant el viatge que va fer Josep de Taverner i d’Ardena bisbe de Girona, perdé el permís de binar
sense cap mena de justificació.
Amb el pas del temps l’església ha anat sofrint una sèrie
d’alteracions de la seva estructura original d’una sola nau encapçalada per un
absis semicircular orientat a llevant, s’hi van afegir quatre capelles, dues a
migdia i dues a tramuntana, i una sagristia a l’angle sud-est.
La porta d’accés és emplaçada a la façana de ponent,
formada per quatre arcs en gradació, llinda i timpà. Una motllura assenyala els
vessants de la coberta original, és coronada per un campanar de torre, originat
a partir d’una espadanya anterior. Sobre la porta hi ha una finestra amb tres
arcs en gradació.
Sobre el mur absidal hi ha una sobre-elevació; un fris
sostingut per mènsules marca l’acabament del mur original i començament del
posterior. A la part inferior s’obre una finestra de doble esqueixada. Els
carreus són regulars i ben escairats, ordenats en fileres horitzontals i es
poden observar les marques de picapedrer.
La nau és coberta per una volta de canó i l’absis per una
volta de mig cercle. Aquest és situat a un nivell superior que la nau; la
diferència d’alçada és salvada per dos graons.
No presenta cap tret diferencial de la resta d’esglésies
de la comarca, per la seva estructura i
ornamentació la podem situar dins el segle XII.
