Va
nèixer a Figueres l’any 1835 o 1838 no es pot precisar amb exactitud, format a
l’Escola de Belles Arts de Barcelona, pertanyia a la primera promoció
d’agrimensors d’aquest centre, llicenciat l’any 1853, va seguir la seva
formació a l’escola obtenint també els títols de director de camins veïnals i
Canals de reg i l’any 1855 el de mestre d’obres .
Va
escriure el Tratado completo de dibujo topográfico (1859). Va
desenvolupar la seva activitat professional a l’Alt Empordà i comarques
immediates, la seva ocupació laboral bàsica va ser la de mestre d’obres, en
aquesta faceta destaca la construcció de l’asil Vilallonga de Figueres (1877).
Amb la reforma tributària de 1845, amb l’establiment de la contribució
d’inmobles, cultiu i ramaderia, va donar lloc a diversos treballs d’estadística
territorial i a l’aixecament d’un important nombre de plànols geomètrics
parcel.laris. Com a cartògraf, realitzà nombrosos plànols geomètrics de
carácter parcel.lari per encarrec dels ajuntaments.
La
instauració del sistema tributari dels amirallaments(1) feia
aconsellable l’elaboració d’un plànol del terme municipal que permetés
inventariar les propietats i establir un repartiment més just entre els
contribuents de la càrrega impositiva adjudicada al municipi. Va fer els de
Besalú i SALT a escala 1:2000, fou agrimensor de confianza dels marquesos de
Camps i de Sentmenat, va elaborar altres tipus de mapes, com ara un Croquis
de los terrenos que forman el distrito de Mayá(2) .
Va ser
regidor a l’ajuntament de Figueres de 1877 a 1879 com a membre del Partit Lliberal.
La seva trajectòria professional es va estroncar desprès de dues topades amb la
justícia degut a un mateix contención, l’any 1896 va sofrir una condemna per
falsetat documental (falsificació de signatura) que li va comportar una pena de
tres anys i mig de presó. Va morir a Figueres el 25 de maig de 1897.
L’anàlisi
del plànol de Maià té un gran interès geogràfic tant per a l’història de la
cartografía catalana vuitcentista, com per el coneixement del paisatge agrari
del nostre municipi, la informació geogràfica que ens aporta el plànol ens
permet reconstruir el paisatge agrari fins l’any de la fred.
(1) És un terme històric, que designa el padró de
béns, generalment immobles, d’aquells municipis en que l’administració encara
no havia fet el cadastre, recull quina producció se’n tenia de cada conrreu,
permet descubrir que tenia cadascú, persona per persona i, per tant, revela
l’estructura de la població, és a dir, qui era el més ric i el més pobre del
poble. Els amirallaments són uns documents de carácter cadastral sorgits durant
la primera meitat del segle XIX a l’estat espanyol. La funció que tenien era la
de distribuir la càrrega fiscal entre tots els propietaris de finques
rústiques, caes i animals d’un municipi a partir de la declaració jurada i
escrita de la grandària de les seves finques i de la seva producció.
(2) Arxiu Històric de Girona. Diputació llig. 4100
Olot.
