Treballat en roca travertínica, te unes dimensions de 22 cm. d’ample per 24 cm. , i és del darrer terç del segle XII.
L’interès de la peça és bàsicament la seva decoració, es desenvolupa de forma simètrica per cada cara, en cadascuna de les cares es representa un doble cos de quadrúpede amb un únic cap orientat a la part superior i mossegant un element vegetal, sembla una tija. Aquesta enllaça amb altres motius que ocupen els angles superiors configurant una palmeta invertida centrada per una fruita.
Té un notable nivell de qualitat i destaca l’interès pels detalls, com el de les potes davanteres agafades al cos oposat o la fusió dels dorsos de les cares contigües, presenta una mutilació a la base i a la zona de l’àbac.
Aquest
capitell té alguns paral.lels molt clars i ben propers, com els del claustre de
Sant Pere de Galligants, a Girona, o un altre conservat al museu de Perelada. En
aquests casos, es remarca el caràcter lleoní dels animals i el marc vegetal és
més ampli i dominant. No obstant això, aquest tipus de palmeta manté els
vincles amb l’àrea de Girona i Empordà, s’inscriu en un repertori de filiació
occitana.
La
qualitat de la peça i el reflex dels corrents escultòrics més destacats fan sorprenent
la seva vinculació a Dosquers, a la església no es pot veure cap lloc on podia haver
estat emplaçat, i és força difícil que pogués pertànyer a cap casa (Usall o
Marifont) com hipòtesi podríem situar-lo al castell però el més probable és que procedís d’un
altre lloc.
Fonts
documentals:
Museu
Arqueològic Comarcal de Banyoles
Catalunya
romànica
