divendres, 12 d’abril del 2013

Joan Antigó



1409-1452), també conegut com a mestre de Banyoles fou un pintor actiu a Catalunya durant el segle XV. Se'l relaciona amb la família Borrassà, on probablement fou un deixeble del taller familiar. És conegut per aquest nom de mestre de Banyoles degut al retaule de Nostra Senyora de l'Escala que hi ha al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquest retaule fou encarregat per l'abat Pau per 200 florins i té cinc cossos verticals, amb un espai buit al centre per a posar-hi la Mare de Déu. Els quatre cossos laterals mostren escenes de la vida de la Mare de Déu per ordre cronològic. Amb motiu de la celebració del 75è aniversari del MNAC, es va desmuntar temporalment per mostrar-ho al museu.

La seva primera obra documentada és la del retaule de Santa Caterina realitzat el  1432  de la capella homònima de la Catedral de Girona amb la col·laboració probable de Jaume Borrassà i Francesc Borrassà II. També va finalitzar un retaule al castell dels Vilademany que havia deixat inacabat Francesc Borrassà I en el moment de la seva mort.

El 1435 va realitzar un retaule dedicat a Sant Andreu per a l'església de Sant Gregori i un dedicat a Sant Roc per a la capella de l'església de Vilabrareix. Més endavant, el 1442, realitzà un altre retaule per a l'església de Maià de Montcal. Malauradament destruït a l’inici de la guerra civil.

 
El Calvari, atribuït als pintors Joan Antigó i Honorat Borrassà, de l'Escola de Girona, la taula, de 96 x 77 cm,  procedeix d'un antic retaule desmembrat, es pot veure al MNAC


La seva tècnica es podria incloure dins el gòtic internacional. La seva obra denota una gran tècnica en el dibuix, amb gran habilitat per dibuixar rostres i expressions de les persones.

Al Museu Nacional d’art de Catalunya, es pot veure un retaule atribuït a ell i a Honorat Borrassà. L'obra és un retaule a Sant Joan Baptista i a Sant Esteve. Es comenta que aquesta obra podria venir de l'església de Sant Domènec de Puigcerdà.

dimarts, 9 d’abril del 2013

L’ESBART MONTCAL


Amb el nom d’esbart Montcal un grup de joves del poble es varen unir per jugar a futbol, una de les fotografies més antigues que  es conserven d’aquell primer equip  és del 21 de maig de 1936, no hi havia una competició regular com ara, tant sols jugaven partits per les festes majors dels pobles. D’aquell primer equip en Pere Viñas, en Martí Fluvi i en Joan de can Pruna no varen tornar de la guerra.

L’equip va jugar en diferents camps del poble, can Pou, can Cucut, tornada a can Pou i a partir de l’any 1986 fruit del treball dels veïns i veïnes es va jugar a l’actual camp municipal, els primers camps eren més o menys plans amb unes porteries de fusta i les ratlles fetes amb un sac de guix, material força abundant al poble.

A partir de l’any 1976 es va tornar a jugar de manera ininterrompuda fins ara, primer la lliga amateur, fins que es van formar les categories territorials on els jugadors ja estaven federats. L’equip fins l’any 1986 jugava a Beuda. Amb l’estrena del camp actual es va canviar el nom d’Esbart Montcal per l’actual de C.E.Maià. Avui dia els  jugadors gràcies a l’esforç de molta gent del poble poden jugar en millors condicions que els seus antecessors.

 

Camp de can Cucut, 21 de maig de 1936, dalt, d’esquerra a dreta, en Jesús de can Ramas, en Juli i en Joan de la Canova, en Quim de can Cadamont, en Lluís “Canova” de can Coromines, en Martí Fluvi, en Pep Nita i l’Alfonso. Baix d’esquerra a dreta, en Joan de can Pruna, en Pere Viñas i l’Enric de can Magí.


Any 1948-1949, al camp de can Pou, equip format per jugadors de Maià i de Tortellà, de dalt a baix i de dreta a esquerra, en Sisu de can Pep Vila, en Joan de cal Flequer, en Quim de can Llebre, l’Antonet de can Llebre (tant sols anomenem els jugadors de Maià)

 


L’equip a Besalú, els partits eren de gran rivalitat. Com es pot veure  “l’aigua miraculosa” s’administrava per via interna i es feia una cigarreta per agafar forces, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, en Ramón de ca la Sario, en Pep del Casot, en Joan Met, en Peret de can Toni, en Quimet de ca la Paulina, en Prat Fuster, en Joan de can Toni, en Quel de can Coma, en Joan Pou, en Quim de can Llebre, en Siscu de can Pep Vila, en Claudi de can Ramis, en Bert de can Patai, en Martí de can Pep Vila, el petit de can Xicot (Sagaró), en Quim de cal Plataire, en Peric de can Jaumot, en Joan de cal Flequer i en Quim Canova