El castell de Dosquers (3)

 El paper defensiu del castell
Les tensions territorials de l’edat mitjana queden paleses en la importància de la guerra, que en les societats del s.XIII era un estil de vida, ho dominava tot, i esdevenia  una veritable professió per a reis, nobles, cavallers, peons, homes de frontera i aventurers de tota mena, i fins i tot per als religiosos. El Bisbe Guillem de Cabanelles (1227-1245), per exemple, va participar en l'expedició de Jaume I a Mallorca, durant la qual participà en el consell reial i fou àrbitre en el repartiment dels territoris conquerits.
La majoria dels castells no eren un espai per a prínceps i princeses, com surt a les pel•lícules, eren espais que servien per defensar la població en cas d'un atac, per acollir les companyies de soldats en cas de batalles i també, servien d'enclau estratègic en cas de guerra (per controlar el territori, protegir-lo, etc).
Un dels exemples bèl•lics que més conseqüències va provocar a la regió i que probablement va afectar al castell el trobem el 1285, quan les tropes franceses van assetjar Besalú, durant la croada contra Pere el Gran. Pel mes de juliol, el rei havia disposat que Albert de Mediona, amb 60 cavallers i 2000 servents, utilitzés Besalú com a base d’operacions per fustigar l’exèrcit francès. Quan va fracassar en l’intent d’ocupar Girona i el rei Felip d’Ardit va emmalaltir, els francesos van provar de remuntar el Fluvià per tornar a passar els Pirineus; per tal d’obrir-se pas, dos mil cavallers i quatre mil homes d’infanteria van intentar prendre Besalú, però la resistència dels defensors va evitar l’ocupació i el saqueig de la vila, tot i això la seva rodalia fou devastada  i, probablement, el castell de Dosquers no quedà al marge d’aquesta destrucció.

Tenim altres casos interessants en què es documenten de manera més directe algunes d'aquestes funcions militars en el castell de Dosquers. Per exemple, durant l’auge bèl•lic que hi hagué a la regió durant el regnat de Pere III el cerimoniós (1336-1387), apareix un document del 1347 en què es reclama als homes de la Bisbal, Rupià, Dosquers, Ullà, Bàscara i Crespià que “vagin amb els exèrcits del rei, atès que se sap per Ramon de Totzó, governador de Girona, que Jaume de Montpeller amenaça el Rosselló i la Cerdanya”. I uns altres dos documents, un del 1362 i un del 1365 que es dirigeixen al batlle de Crespià, on se li diu que  “si passen per ací les companyies, es reculli amb la gent, bestiar i mobles, al castell de Dosquers”.
Del 1368, és un document on es demana a Ramón Lledó, Batlle de Dosquers, que “obligui als veïns construir els murs del castell fins el mes de juliol”, probablement, en previsió de l’arribada d’incursions franceses a la zona. De fet fou entre 1389 i 1390 quan les tropes del comte francès d'Armagnac envaïren l'Empordà i van assetjar Besalú. Veiem en el fragment següent com es preparen per l’atac “A Jaume Querol, batlle, i Guillem Sa Riera, del castell de Dosquers, venint companyies estrangeres, i en previsió que s'haurà de recollir gent al castell, els nomena governadors.”
En cas d’invasió  hi havia un usatge que establia la potestat del príncep o rei (usatge de Princeps Namque) de cridar a les armes a tots els homes útils. Aquest fet apareix en un document del 1361 en què el rei en virtut del Princeps Namque es dirigeix al Batlle de la Bisbal,  i li "mana que els homes vagin al Rosselló. Faci preparar armes i viandes dels homes de la Bisbal”, 2 abril 1361; s’escrigué també Ramon Lledó de Dosquers, Pere Masó de Crespià, Guillem Pedrera de Bàscara i a altres batlles.
Sovint, el rei, reclamava aquest usatge i en redimia a la població, a canvi  del pagament d’una suma de diners com podem veure en un document del 1368 on “Bernat Ferrer, comissari reial per a les composicions d’usatge Princeps Namque, firma rebut als homes de (...) i Dosquers de 300 florins d’or d’Aragó per a l’expedició contra la invasió estrangera i per una execució contra el comte d’Empúries, de gener a abril de 1385, i de 130 lliures pagades per mantenir certs Ballesters.”  I també el 1391 on “Francesc Torrent, comissari reial per a la redempció de l’usatge Princeps Namque firma rebut del bisbe Berenguer d’Anglesola de 50 florins d’or d’Aragó com a esmena de dit usatge per l’any 1385 per les parròquies de Bàscara, Dosquers, (...) de 20 florins d’or com a salari de comissió.”

Podem parlar, també, del paper del castell durant la Guerra Remença. El 1462, hi hagué la primera revolta remença. La Guerra Remença és un conflicte social que inicià la guerra civil catalana del s.XV. Una sentència de 1455 suspenia la servitud arreu del Principat, però aquesta va xocar amb la resistència dels senyors, els quals van aconseguir capgirar la situació a canvi d’una important suma de diners. Al començament de 1462, molts pagesos de la muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució que redimís els mals usos que els hi imposaven els nobles. Els pagesos pensaven que un cop acabada la guerra el rei eliminaria, de nou, els mals usos (cosa que no va fer) i  es posaren al costat del rei Joan II contra els senyors feudals, laics i eclesiàstics. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i Santa Pau i amenaçaren Besalú sota el capitost remença Francesc de Verntallat.
Sembla que en aquesta lluita  el castell estava dominat pel bàndol contrari a Joan II i els remences, ja que el Duc de Lorena, que dirigia les tropes de Pere contra Joan II declarà aplicables a la defensa del castell de Dosquers les rendes d'aquesta fortalesa. De la mateixa manera, l'església de Jonqueres, fou fortificada restant sota les ordres d’ Andreu de Queixàs (que fou nomenat capità pel Duc de Lorena) i per tant contra el bàndol del monarca Joan II.
Al llarg del conflicte, la vila de Besalú va patir setges contínuament i, com recorda un document de març de 1464, la fam provocada per la manca de provisions va fer que els seus habitants s’haguessin d’alimentar de gats, rates, cavalls i mules per no morir; el castell de Dosquers hauria pogut servir en aquest assetjament, si tenim en compte que era un bastió del bàndol contrari als reialistes i els remences.
Els segles XVI i XVII  es caracteritzen per forts trasbalsos i dificultats, una de les causes es pot atribuir a les polítiques bel•licistes de les monarquies europees que es manifestà en qüestions com el bandolerisme (el 1606 es documenta a Dosquers una  Llicència per fer unió contra els bandits) la guerra  dels Segadors de 1640 i els allotjaments dels exèrcits espanyols. Com a conseqüència de la seva situació fronterera, la Garrotxa era una comarca especialment sensible als efectes produïts per les relacions dels estats d’ambdós costats dels Pirineus. Tots aquests fets van tenir les seves manifestacions en els àmbits locals i comarcal.
El 1647, i dins el context de la guerra dels 30 anys veiem com es dóna ordre a diversos batlles, entre ells el de la “baronia de Dosquers, amb la força de Crespià,  de fer soldats per anar al setge de Leucata .
Entre 1654 i 1655 hi hagué successives invasions de tropes franceses, que es distribuïren per l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Ripollès o la Cerdanya, on ocuparen les principals ciutats.

A partir del 1693, en una de les represes de les campanyes bèl•liques amb els francesos, que l’agost de 1694 ocuparen Santa Pau i foren assetjats pels terços espanyols. (...) el 1695 es destaca una de les victòries sobre els francesos més importants. Aviat, però, les represàlies foren dures, insistents i ferotges: cal destacar els atacs  i les profanacions de les esglésies de l’Alta Garrotxa, LLigordà, Dosquers, Maià i Beuda que hi hagué durant el mes de maig del mateix any.
Sembla que a causa del procés de pacificació iniciat amb la Sentència Arbitral de Guadalupe  , el posterior creixement demogràfic i l’activació econòmica van comportar que el castell de Dosquers perdés el seu valor defensiu. Durant aquesta època a Dosquers es documenta un auge important pel què fa a la construcció de masies, hostals i molins. Des del s. XVI ja no trobem el castell relacionat amb cap altre esdeveniment bèl•lic, encara que si s’esmenten les seves rendes. El 1595 es documenten unes obres al palau episcopal a Usall, possiblement, aquest document es refereix a la construcció del castell, que fou transformada.