Els camins antics es crearen per a unir els pobles, en bona part aprofitant la vella xarxa de vies preromanes existents, i creant-ne de noves: alguns camins de carro i nombrosos camins de bast, que s'enfilaven per les muntanyes i travessaven les valls.
Aquests camins, alguns empedrats i sovint sostinguts per marges de pedra seca, encara ara serpentegen per les vores de elevacions o torrents i ens acosten en un moment o altre al punt en què el torrent s'estreny i permet a l'home passar-hi per sobre a través d'un ferm pont de pedra.
Els ponts històrics son estructures d’enginyeria civil que requerien la participació directa de les classes dominants, motiu pel qual gaudeixen d’una gran monumentalitat, i simbolisme. Es tracta de l'enginy humà que permet passar per sobre d'accidents geogràfics que resulten fronteres físiques, i s'han convertit en un element més del paisatge, ubicats allà on fan falta, de manera discreta, han resultat un element constructiu bàsic en el desenvolupament de les cultures i amb la seva convivència.
Aquests tipus d’obres sempre han estat molt agraïdes, ja que en aquells temps llunyans el transitar pels camins era sempre dur i perillós.
Els caminants o els carros solien pagar peatges no de molt bon grat ja que sovint els senyors laics, militars o eclesiàstics exercien el seu domini sobre l’obra. Els ponts són especialment interessants, no tant per ells mateixos, si més no pel fet de ser llocs de pas obligat a l’antiga xarxa viària de cada època.
Certament el pont, que no és més que "terra sobre l'aigua", ha estat un element constructiu bàsic en el desenvolupament de les cultures, i en canvi ha estat considerat com a element menor, degut potser a la seva principal característica, la seva necessitat.
A vegades no apreciem allò que ens és més imprescindible fins que ens falta. Els ponts antics alguns cops esdevenen obsolets pel seu ús, però tot i així sempre són molt valorats per la seva càrrega patrimonial i cultural.
El pont romànic de can Riera declarat bé d’interès local el 2 de juny de 2008, està situat a l’antic camí de Dosquers a Maià sobre la riera Gamanell, actualment mal anomenada riera de Maià, és de dos ulls amb llums desiguals, executats amb carreus escairats i de notables dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada, fa suposar que és d’època baixmedieval.
Malgrat el llarg desús es conserva pràcticament en tota la seva fermesa. Hem de lamentar una certa degradació dels murets de les baranes i que l’enllosat superior ha quedat cobert de terra i vegetació, te uns arbres que caldria tallar ja que poden afectar la seva estructura, amb una intervenció ben simple es podria recuperar la seva estructura original. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en la seva obra.
Aquests camins, alguns empedrats i sovint sostinguts per marges de pedra seca, encara ara serpentegen per les vores de elevacions o torrents i ens acosten en un moment o altre al punt en què el torrent s'estreny i permet a l'home passar-hi per sobre a través d'un ferm pont de pedra.
Els ponts històrics son estructures d’enginyeria civil que requerien la participació directa de les classes dominants, motiu pel qual gaudeixen d’una gran monumentalitat, i simbolisme. Es tracta de l'enginy humà que permet passar per sobre d'accidents geogràfics que resulten fronteres físiques, i s'han convertit en un element més del paisatge, ubicats allà on fan falta, de manera discreta, han resultat un element constructiu bàsic en el desenvolupament de les cultures i amb la seva convivència.
Aquests tipus d’obres sempre han estat molt agraïdes, ja que en aquells temps llunyans el transitar pels camins era sempre dur i perillós.
Els caminants o els carros solien pagar peatges no de molt bon grat ja que sovint els senyors laics, militars o eclesiàstics exercien el seu domini sobre l’obra. Els ponts són especialment interessants, no tant per ells mateixos, si més no pel fet de ser llocs de pas obligat a l’antiga xarxa viària de cada època.
Certament el pont, que no és més que "terra sobre l'aigua", ha estat un element constructiu bàsic en el desenvolupament de les cultures, i en canvi ha estat considerat com a element menor, degut potser a la seva principal característica, la seva necessitat.
A vegades no apreciem allò que ens és més imprescindible fins que ens falta. Els ponts antics alguns cops esdevenen obsolets pel seu ús, però tot i així sempre són molt valorats per la seva càrrega patrimonial i cultural.
El pont romànic de can Riera declarat bé d’interès local el 2 de juny de 2008, està situat a l’antic camí de Dosquers a Maià sobre la riera Gamanell, actualment mal anomenada riera de Maià, és de dos ulls amb llums desiguals, executats amb carreus escairats i de notables dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada, fa suposar que és d’època baixmedieval.
Malgrat el llarg desús es conserva pràcticament en tota la seva fermesa. Hem de lamentar una certa degradació dels murets de les baranes i que l’enllosat superior ha quedat cobert de terra i vegetació, te uns arbres que caldria tallar ja que poden afectar la seva estructura, amb una intervenció ben simple es podria recuperar la seva estructura original. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada