El castell de Dosquers està situat en uns terrenys rocosos entre el Mas Usall i la Riera de Maià, a la mateixa alçada de l'església de Sant Martí de Dosquers. Podem arribar-hi des del mateix Mas Usall o des del nucli de Dosquers a través d’un petit corriol que baixa fins la Riera, i un cop creuada, entremig de les bardisses i les alzines s’observen nombroses restes de murs i pedres que permeten intuir el perímetre emmurallat que protegí el castell. La part Sud quedava defensada per aquestes muralles i la riera de Maià, i sembla que, al sector nord-est, on pràcticament no hi ha desnivell en relació al terreny que envolta l'edifici, hi degué haver un fossar amb una amplada d'uns 8m.
Costa creure que aquest munt de pedres engolides per la vegetació conformaven un edifici imponent. Només a migjorn es manté una part d’un mur que ens pot ajudar a imaginar-ho. Es tracta d’una paret d’uns vuit metres d’alçada i un d’amplada, on hi podem observar, encara, dues filades d’espitlleres.
Si accedim a l’espai interior, veurem dues grans roques travertíniques que divideixen el castell en dues parts. Encara s’observen restes constructives damunt la pedra o quer central, fet que podria indicar l’existència d’una construcció inicial o primitiva en aquest punt, en forma de torre o talaia. Sembla clar que les notables dimensions de les dues pedres van determinar l’estructura del castell, i possiblement, són l’origen del topònim Dosquers. Duobus significa dos (en llatí) i Queriis, és el plural de Quer que significa pedra, penya o roca gran. Així el topònim hauria designat, en primer lloc l’àrea del castell i després s’hauria estès al veïnat. El topònim però no apareix documentat fins el 1206, en la signatura de “Johannis, clerici de Duobuschers”.
De fet, la primera documentació que ens parla del castell es refereix a ell com a “Palaciolo”, així ho podem veure en un document del 969 on “Gaurí i els seus fills Francemir i Oriol, venen al comte Miró II de Besalú dos alous que tenen al comtat de Besalú l’un a la parròquia de Santa Maria de Fares, en el lloc de Roset (terme de Sant Ferriol) i l’altre a Sant Martí de Palatiolo (Dosquers), que on hi ha dita església, i continua fins el riu Fluvià, on hi ha el camí que segueix fins a Besalú, per la mateixa riba.”
El topònim palatiolo o palatium procedeix del mot balãt d’origen islàmic. Es tracta d’una denominació que podia caracteritzar diverses formes com fortificacions, torres, punts de guaita, viles, esglésies o llocs. Aquesta toponímia la trobem situada en els eixos viaris i en els recorreguts i desembocadures de diversos rius, entre ells el Fluvià, en el qual podem distingir un nombrós grup d’establiments associats al topònim palatium . Igualment, s’ha d’esmentar que s’ha establert relació entre alguns d’aquests indrets amb el cobrament d’impostos i les principals vies de comunicació (Palol de Revardit, Palol d’Onyar, Palol de Fluvià...).
El topònim islàmic associat al castell de Dosquers ens podria indicar una construcció o com a mínim un poblament des dels segles VIII-IX. Tot i això, aquest és un fet que només es podria contrastar arqueològicament ja que no es conserven documents de dates tan reculades. Així, la denominació de palatiolo o palaciolo associada al castell de Dosquers, es devia utilitzar fins com a mínim el s.X. Segurament, la ocupació franca va determinar l’assumpció de la denominació de Dosquers, tot apel•lant a un dels trets més característics de la construcció: les dues enormes pedres que hi ha al seu interior.
El 977 el castell devia passar a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú en el moment de la seva creació. Està documentat que “Miró, bisbe de Girona i comte de Besalú, d’acord amb els seus germans, els comtes Oliba i Sunifred, van convertir l’església de Sant Pere, Sant Pau i Sant Andreu de Besalú en un monestir benedictí, al qual concedí la immunitat i, per tal de subvenir les necessitats dels monjos, el dotà amb diversos alous a la vila de Besalú, amb el cementiri, els drets de justícia i les fonts i amb diverses vil•les i alous, -entre ells-, els alous de Marifonte i Palaciolo, que foren alous del mateix Sunifred i més enllà de Gaurí i els seus fills, els quals el van donar”.
Després d’aquestes referències del què podrien ser el precedent del castell o els seus orígens ens cal anar fins el 1225 per trobar la primera aparició documental del castell de Dosquers com a tal, en una venta que feu Galzeran de Palol (germà d’Arnau de Palol) a Bernat de Santa Coloma (fill de Ramon de Cabanelles), amb el vistiplau de Guillem de Cabanelles, el sagristà de la Seu.
El 1245 el castell fou llegat en testament pel bisbe Guillem de Cabanelles a la mitra gironina, d’aquesta manera va passar de ser una propietat personal del bisbe a formar part del patrimoni episcopal. El castell de Dosquers es va mantenir com a possessió eclesiàstica sota domini de la mitra gironina fins ben entrat el s.XIX, ja que l'any 1802 els priors de Lledó i Jonqueres de Maià i l'abat de Sant Pere de Besalú dugueren a terme un litigi contra el bisbe de Girona per defensar els drets dominicals que havien adquirit del castell de Dosquers. Tanmateix, el plet fou guanyat per la mitra, la qual continuà tenint la possessió del castell i detenint-hi la jurisdicció civil.
Per aquesta raó podem parlar d’un castell amb una llarga vida i pervivència en el temps, que no es limità a l’edat mitjana, segurament pel fet que va pertànyer, tal com dèiem, al poder eclesiàstic. D’altra banda, durant el segle XX, i segurament per acció de les desamortitzacions, la propietat del castell probablement canvià, així és possible creure que aquest fet va comportar l’abandonament de l’edifici i el seu posterior i progressiu enrunament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada